En aquest moment no hi ha ningú que m'interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i «a...
Leer descripción completa
18,00€
Disponibilidad alta
Información
Descripción
En aquest moment no hi ha ningú que m'interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i «amb una sensualitat de terra verda i densa», va traduir-li aquests contes deixant-hi el millor de la seva llengua. Un recull de miniatures narratives marcat per una elegància emoladíssima.
«Els relats breus de Colette assagen una manera de narrar, amb les vivències de tothom, els malestars que encara no s'han dit». Joana Masó
Sidonie-Gabrielle Colette (1873-1954) debutó en la vida literaria en 1900 con Claudine en la escuela, primera novela de una serie que se fue completando con Claudine en París, Claudine casada y Claudine se va, así como con un epílogo independiente titulado Retiro sentimental. Autora de novelas tan deliciosas como La vagabunda, Gigi, Chéri, Mitsou (que, como es fama, hizo llorar a Marcel Proust) y La mujer oculta, Colette dejó su marca en las letras francesas hasta ser nombrada presidenta de la Academia Goncourt. En 1984, treinta años después de su muerte, toda su obra fue reunida en la colección de La Pléiade. Actualmente está considerada una de las grandes escritoras del siglo XX.
Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana i, per un temps, editora. En la seva trajectòria vital i literària sempre va assumir, de manera coherent, la famosa divisa amb la qual va encapçalar el seu primer llibre, Cau de Llunes (Premi Carles Riba 1976): "A l' atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel". La seva única novel·la La passió segons Renée Vivien, va obtenir, entre d'altres guardons, el premi Carlemany 1994. Usà com a nom de ploma "Maria-Mercè Marçal". JUntament amb Cau de llunes destaquen Bruixa de dol, Sal oberta, La germana, L'estrangera i Desglaç (aplegats per ella mateixa el 1989 a Llengua abolida), tots ells títols essencials en la poesia contemporània.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión