Com a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta.
Una cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.
Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants... Xoricets, entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els dits.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión