Ernest i Celestina, músics de carrer és un dels 30 llibres
duna exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar
als anys 80, sobre les peripècies dun ós bondadós
i...
Leer descripción completa
16,00€
Disponibilidad alta
Información
Descripción
Ernest i Celestina, músics de carrer és un dels 30 llibres
duna exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar
als anys 80, sobre les peripècies dun ós bondadós
i duna ratolineta amb molta iniciativa. Viuen modestament
en una casa que necessita reparacions i, per poder pagar
les obres, la Celestina proposa a lErnest que toqui el violí al carrer.
Les diferències entre tots dos són més que evidents, no només
des del punt de vista físic, per laspecte robust de lErnest
i la petitesa de la Celestina, sinó que també tenen personalitats
molt diferents: ella representa la iniciativa, el dinamisme,
la tenacitat i loptimisme davant del caràcter més mandrós,
protector i pessimista dell.
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión