GABRIEL FERRATER (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) és l’autor de Les dones i els dies, un dels grans llibres de poesia del segle xx, i també un dels intel·lectuals europeus més solvents del seu temps. Va fer d’editor i de traductor, i va contribuir amb aportacions de primer ordre a la crítica d’art i a la lingüística, i molt especialment a la crítica literària. Les seves lectures dels principals poetes i prosadors de la nostra tradició, sempre brillants, incisives i reveladores, van quedar reflectides en el Curs de literatura catalana contemporània que es publica ara íntegrament per primera vegada.
Naceu en Ourense no ano 1962. Ultimamente sintoniza co poema "Velas de son levado", de Aquilino Iglesia Alvariño e Celso Emilio Ferreiro, máis do que para as pezas do piano a catro mans de Mozart. Recoñece que leu máis a Reixa cá Afonso o sabio (e que a cousa xa non ten volta). Publicáronlle Depósito de espantos (1994) e Letras vencidas(1999). Fixo versións galegas J.V. Foix, Pere Quart, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Stephen Spender, Seamus Haney, Derek Walcott, Wallace Stevens e das novelas Unha viaxe sentimental, de L. Sterne, Os papeis de Aspern, de Henry James, e Corazon da escuridade, de Joseph Conrad. Algunhas das súas impresións literarias andan nos artigos sobre O valo de Manselle, de Anxo Angueira, e sobre as baladas líricas de Otero Pedrayo que lle publicaron na Trabe de Ouro.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión