42 títulos para "Bertrana Prudenci"

Josafat. Edició revisada

Bertrana, Prudenci

Aquesta edició revisada pren per base el text del 1912, millorat per l'autor. Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per la literatura catalana només comparable al que havien produït els Drames rurals de Víctor Català. En aquest cas, però, Bertrana ambientava la seva tragèdia no pa...

El desig de pecar

Bertrana, Prudenci

En Felipet Mauri és el protagonista d'aquesta narració de Prudenci Bertrana que va ser premiada als Jocs Florals de l'Empordà l'any 1923. En Felipet és un home que no fa nosa ni servei i que peca poc, tard, malament i amb conseqüències fatals per als altres. «El seu pecat havia de ser fàcil com u...

Josafat

Bertrana Compte, Prudenci / Kubin, Alfred

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx,...

Tots els contes

Bertrana Compte, Prudenci

Tot i ser conegut principalment gràcies a novel·les com Josafat, Jo! Memòries d’un metge filòsof o la trilogia Entre la terra i els núvols (L’hereu, El vagabund i L’impenitent), Prudenci Bertrana és un dels contistes més prolífics de la literatura catalana de la primera meitat del segle xx. Els...

L'illa perduda

Bertrana Compte, Prudenci / Bertrana Salazar, Aurora

Aurora Bertrana va publicar el seu primer llibre (Paradisos oceànics) l'any 1930, a l'edat de 38 anys. El seu bateig literari és, doncs, més aviat tardà, però obté un èxit immediat i esgota la primera edició dels seus relats oceànics en tan sols dues setmanes. L'inici exitós de la carrera literària...

Violeta

Bertrana Compte, Prudenci

L'any 1898, la vocació artística de Prudenci Bertrana comença a refredar-se i neixen les seves primeres temptatives literàries: breus relats que publicarà en revistes gironines. Tot just un any més tard, escriu la seva primera novel·la, Violeta, que fins avui havia romàs inèdita. Bertrana qualifica...

Nàufrags

Bertrana Compte, Prudenci

«Estimat amic i mestre: li escric mogut del més viu entusiasme per felicitar-lo per la seva magistral novel·la Els nàufrags, que no he llegit fins ara fa pocs dies i que m’ha omplert d’admiració. És un treball de primer ordre. L’assumpte és interessantíssim i està tractat amb una delicadesa i una im...

Jo!

Bertrana Compte, Prudenci

Diego (o Dídac) Ruiz és un dels personatges més interessants de la cultura catalana de la primera meitat del segle xx. Megalòman, plurilingüe, amic de la controvèrsia, òptim narrador i filòsof de l’entusiasme, va exercir de metge psiquiatre i director del Manicomi de Salt entre 1908 i 1912. Josep Pl...

Josafat

Bertrana, Prudenci / Soms, Dani

En Josafat, fanàtic religiós, comença a fer de campaner a una catedral. Al principi, feia companyia a un vell parroquià, però, quan aquest mor, es queda sol. Fins que, un bon dia, es retroba amb la Pepona i coneix la Fineta, totes dues prostitutes. Però... què passarà quan el desig d’en Josafat desp...

L'impenitent

Bertrana i Compte, Prudenci

L'impenitent, última novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols, evoca la vida a la ciutat de Barcelona entre 1912 i 1938. Si L'hereu és la novel·la de la infantesa al mas de l'Esparra i El vagabund ens trasllada a la Girona de la joventut i els inicis de la vocació literària de l'autor...

El vagabund

Bertrana Compte, Prudenci

El vagabund, segona de les tres novel·les que formen la trilogia Entre la terra i els núvols, evoca la societat gironina del tombant de segle i els inicis de la vocació literària d’Innocenci Aspriu (àlter ego de Prudenci Bertrana). Si L’hereu és la novel·la de la infantesa al mas de l’Esparra, E...

Josafat

Bertrana, Prudenci

Josafat, qu’a sa parucion en 1906 levèt un brave rambalh, conta las amors estrambordadas de Josafat, lo reguèrgue campanièr de la catedrala de Girona, innocent e brutal, e Joseta, la filha abramada de plasers que n’a son confle, de se languir al bordèl, e cèrca dins los braces de Josafat d’i sadolar...