Françoise Vergès ens insta a rebutjar lobsessió punitiva de lEstat,
en benefici duna justícia reparadora.
El llenguatge oficial sobre la igualtat homes-dones és un repertori de violències: assetjament, violació, maltractament, feminicidi. Aquestes paraules designen una cruel realitat. Però no en dissimulen una altra? La de les violències que es cometen amb la complicitat de lEstat. En aquesta obra, Françoise Vergès denuncia la tendència securitària de la lluita contra el sexisme. En focalitzar-nos sobre els «homes violents», eludim preguntar-nos sobre els orígens daquesta violència. Per a lautora, no hi ha cap dubte: el capitalisme racial, els populismes ultraconservadors, la destrucció dels països del Sud per les guerres i els saqueigs imperialistes, els milions de persones exiliades i la recrudescència carcerària posen les masculinitats al servei duna política de mort. Contra lesperit del temps, Françoise Vergès ens insta a rebutjar lobsessió punitiva de lEstat, en benefici duna justícia reparadora.
«Davant daquesta allau de violències sistèmiques, als mecanismes i als discursos estatals de «protecció» els costa dissimular les lògiques de racialització que els sustenten. Nhi ha prou de figurar-se la distància infranquejable entre, duna banda, la inflació dels discursos sobre la protecció de les dones i de la gent més vulnerable i, de laltra, les mesures i les lleis que incrementen brutalment la precarietat i la violència institucional. Aquests contrastos tracen una frontera entre qui pot i ha de ser protegit i qui no pot o no ha de ser-ho. Aquesta divisió entre
una humanitat que tindria dret a la protecció i una altra que en pot ser exclosa (gairebé per natura) continua sent, per a mi, una divisió tangible, organitzadora del món social. Parlar de protegir les dones de les violències sistèmiques no es pot concebre dacord amb un plantejament binari, de dones víctimes i homes botxins, en què es tractaria de confiar el rol de protector a lestat mascle, violador, atès que els feminicidis són lexpressió última dun contínuum de poder que comença per la imposició de les desigualtats socials i econòmiques, lassetjament sexual, les
violències sexuals i les representacions sexistes que estructuren limaginari social i lespai públic».
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión