És com si la rondalla antiga
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d'amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig del bullide...
Leer descripción completa
15,00€
Solo quedan 3
Información
Descripción
És com si la rondalla antiga
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d'amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig del bullider enfebrat del nostre món
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t'hi sé.
Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta, acadèmic de cap acadèmia, prosista d'estranquis i cantant sense cantar, ens ofereix, com diu Eduard Bonet, «l'equilibri entre els seus contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el refús decidit i el compromís sincer, entre l'observació pura i l'actuació apassionada». L'art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi arriben les barreres. L'autor corre al darrere de la poesia, que li resulta inatrapable, i de cop és ella que l'atrapa a ell. El seu material és la paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les pinzellades és l'aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradicional sard, paganiniana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades provençals dels temps prellullians.
Enric Casasses neix a Barcelona. Aprèn el català de l’Escala. S’escapa a Montpeller i després a Nottingham. Viu a Berlín, a Menorca. Viatja a Mitxoacan, a Rússia, a Sardenya, a Ucraïna. A Suècia escriu un Univers endins i al pla de Barcelona una Tonalitat de l’infinit. A grans trets, és clar, que a petits la cosa és molt més fina i els camins van tornant-se corriols i els corriols passos de cabres. Escolta l’Àngel Carmona. Parla amb l’Orlando Guillén. Se n’ix a l’escenari de la manera més salvatge amb en Pascal Comelade. Diu poemes mentre Stella Hagemann pinta filosofies. Tradueix William Blake, Max Jacob. Edita Girbal Jaume, Vallmitjana, Verdaguer. Llegeix Llull, Giordano Bruno, els trobadors, Víctor Català, Epicur, Kenneth Patchen, Malévitx, Pompeu Fabra, La vorágine. I va fent, que qui sap si els romanins no ens necessiten.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión