Censurada i finalment prohibida per lInstitut Freud a Viena, aquesta brillant i polèmica conferència fou finalment pronunciada al Museu Freud de Londres. La infrangible i preclar...
Leer descripción completa
11,90€
Alerta disponibilidad
Acepto recibir correos de notificación de disponibilidad
No disponible
Información
Descripción
Censurada i finalment prohibida per lInstitut Freud a Viena, aquesta brillant i polèmica conferència fou finalment pronunciada al Museu Freud de Londres. La infrangible i preclara veu de Said pot encara escoltar-se amb tota la seva enèrgica i exemplar vitalitat. El present assaig de lautor examina, mitjançant un
conjunt impressionant de materials procedents de la literatura, larqueologia i les ciències socials, les profundes conseqüències que es poden treure del llibre Moisès i la religió monoteista, de Sigmund Freud, amb relació a la situació política actual al Pròxim Orient.
Demostrant un arrelat interès en lobra de Freud i en la influència daquesta sobre la seva pròpia, Said afirma que el fet que Freud proposés que Moisès no
era jueu desautoritza qualsevol intent datribució didentitats pures i, a més a més, que el problema de la identitat no es pot estudiar ni resoldre plenament
sense reconèixer els límits que li són inherents. Said diu que una tal concepció, irresolta i plena de matisos, de la identitat, si shagués plasmat en la realitat política hauria pogut constituir la base per a un nou acord entre jueus i palestins. En canvi, lavanç implacable dIsrael cap a un estat exclusivament jueu nega qualsevol concepció del passat més complexa i inclusiva.
Edward W. Said (1935-2003) fue uno de los intelectuales árabes más importantes del siglo XX. Nacido en Jerusalén en una familia palestina, se educó en el Victoria College de El Cairo, en el Mount Hermon School de Massachusetts y en las Universidades de Princeton y Harvard. Fue profesor de literatura inglesa de la Universidad de Columbia desde 1963 hasta su muerte. Además, en 1974 fue profesor visitante de literatura comparada en Harvard; en 1975-76, miembro del Center for Advanced Study in Behavioral Science de Stanford, y en 1979, profesor visitante de humanidades en la Universidad de John Hopkins. Fue director del Arab Studies Quarterly y miembro del Council on Foreign Relations de Nueva York, de la Academy of Literary Studies y del PEN. Entre múltiples premios recibió el Premio Bowdoin de la Universidad de Harvard y el Lionel Trilling Award en 1976, así como el Príncipe de Asturias en el año 2002.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión