Esta es la historia de Adrià Guinart, un adolescente que va a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante...
Leer descripción completa
8,95€
Solo quedan 6
Información
Descripción
Esta es la historia de Adrià Guinart, un adolescente que va a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un auténtico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana. La guerra civil es el fondo sobre el que se proyecta la lucha que el protagonista mantiene consigo mismo. La reconocida habilidad de Rodoreda para mostrar la profundidad del ser humano vuelve a brillar aquí en todo su esplendor, y sin ahorrarle al lector una conmovedora visión de la vida cotidiana durante el conflicto bélico
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és sens subte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra... i Viatges i flors (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera.
Però la qualitat esclatant de l'obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s'explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel·les — Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d'Aloma (1938)—, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l'abast del públic lector amb el volum Obra de joventut.
Nacida en 1947 en Barcelona, ciudad donde falleció en febrero de 2014, Ana María Moix fue poeta y escritora precoz, y dedicó sus últimos años a la edición, a sus amigos y a honrar la memoria de su hermano, el también escritor Terenci Moix. Josep Maria Castellet la incluyó en su antología Nueve novísimos poetas españoles, y entre 1969 y 1972 dio a conocer tres libros de poesía, recogidosen 1984 en el volumen A imagen y semejanza. En 1970 publicó su extraordinaria primera novela, Julia, un pequeño clásico de la narrativa española, seguida de los relatos de Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1972) y de la novela Walter, ¿por qué te fuiste? (1973). También publicó Las virtudes peligrosas, Vals negro y Manifiesto personal.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión