Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, dhipòcrita acceptació de les convencions socials. Una època en què, malgrat tot, es podia gaudir duna vida fàcil, regalada, si sescollien bé les amistats
i els amors. Amami, Alfredo, amami ens remet, òbviament, a La Dame aux Camélias, de Dumas, i a La Traviata, de Verdi. Les històries damor són universals, eternes. Poden passar a París, poden passar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. LAmor (en majúscula, si us plau) no sap dèpoques, ni de condicions socials ni dorientacions sexuals. LAmor és cec i, sovint, ens fa ensopegar i prendre mal. Això és el que els passa als amants de lobra, Edgar, un pintor dèxit, mantingut dun acabalat home de negocis, i Jacob, un jove que tot just comença a descobrir el món. Quan es té tot en contra, es pot lluitar o rendir-se. Per amor, es pot renunciar a lamor?, es pregunten els protagonistes. Que cadascú trobi en si mateix la resposta mentre escolta
Amami, Alfredo, amami quanto io tamo. Addio!
Leer todo
Leer menos
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión