L’avi havia nascut serf. El pare era un home pietós i despòtic, li agradava cantar a l’església i va inculcar la religió als seus fills a cops de fuet. La mare, maltractada pel marit, plorava i plorava mentre feinejava i ajudava a la botiga familiar, que feia també de taverna i on venien una mica de tot. La clientela era pobra, com el barri de Taganrog, a tocar del mar d’Azov, on vivien. Anton va ser el tercer de sis fills, només la penúltima era una nena. Als tretze anys va al teatre per primer cop i veu com la vida, salvatge i trista, se li il·lumina. Passen penúries econòmiques, el pare s’arruïna, tota la família es desplaça a Moscou, excepte ell. Als dinou anys s’hi reuneix i en comparteix la misèria. Escriu contes per mantenir tota la família. El 1886, als vint-i-sis anys les coses canvien: li arriba el reconeixement literari. Mentrestant, exerceix de metge i observa els primers senyals de la tuberculosi. El 1901 es casa amb l’actriu Olga Knípper, amb només els quatre testimonis. Viuen separats, ella a Moscou, fent teatre; ell a Ialta, malalt. Comparteixen per carta els èxits teatrals i els símptomes de la malaltia. El 1904 mor en un hotel d’Alemanya, després de prendre’s una copa de xampany. Té 44 anys. En la biografia que en va escriure, Irène Némirovsky afirma que «havent nascut just, delicat i bo, s’esforçava contínuament a ser encara millor, més tendre, més caritatiu, més amorós, més pacient, més subtil».
Leer todo
Leer menos
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión