Un anarquista al servei de la Generalitat de Catalunya

Un anarquista al servei de la Generalitat de Catalunya . Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància

. Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància
Editorial
Cossetània Edicions
Materia
Cataluña, Comunidad Autónoma de | Historia regional y nacional
Colección
Memòria del Segle XX
Encuadernación
Tapa blanda o Bolsillo
Nº páginas
288
ISBN
978-84-9034-266-4
EAN
9788490342664
Dimensiones
210 x 133 mm.
Fecha publicación
01-10-2014
Precio
17.50€ (16.83€ sin IVA)

Autor

Margarita Carbó Darnaculleta és doctora en Història per la Universidad Nacional Autónoma de México i professora investigadora de la Facultad de Filosofía y Letras de la mateixa institució a la capital mexicana. Els temes dels seus treballs són i han estat relatius a la història de Mèxic dels segles xix i xx, tot i que els últims anys ha obert una nova línia d'investigació sobre l'anarquisme internacional del segle xx. Amb motiu d'una estada acadèmica a la Universitat de Barcelona, va decidir començar a recollir dades sobre la vida i la militància del seu avi patern Eusebi C. Carbó en diverses fonts i repositoris catalans, les quals més tard complementà amb la informació obtinguda del seu arxiu personal, d'on va rescatar el diari de viatge que aquest llibre ofereix als lectors i va trobar un objectiu per als resultats de la seva investigació: fer la presentació de qui, sent anarquista, va posar al servei de la Generalitat de Catalunya les seves capacitats i els seus contactes a l'estranger, durant els difícils moments de la Guerra Civil Espanyola.

Sinopsis

L'estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l'encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d'emprendre un viatge a Nova York amb l'objectiu d'aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques. Al llarg del viatge, que va començar el 17 d'agost i va acabar el 21 de gener de l'any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d'ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d'una reunió multitudinària de què va ser l'orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: "Estic brutalment emocionat veient l'emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya."