"Per fer una taula ens cal la fusta,
per fer la fusta ens cal un arbre,
per fer un arbre…"
L'obra de Gianni Rodari és essencial i, en l'any del seu centenari, volem rellegir-la...
Leer descripción completa
16,00€
Solo quedan 17
Información
Descripción
"Per fer una taula ens cal la fusta,
per fer la fusta ens cal un arbre,
per fer un arbre…"
L'obra de Gianni Rodari és essencial i, en l'any del seu centenari, volem rellegir-la i difondre-la. El text de «Què ens cal?»
-un raonament deductiu, o sil·logisme- conserva tota la seva força innovadora, des de la senzillesa i l'enginy. És l'exemple perfecte
de com l'autor convertia les paraules i les idees en joguina poètica
i intel·ligent; una lectura que el cantautor italià Sergio Endrigo
va convertir en cançó, i que en Catalunya va ser musicat
per Toni Giménez.
Nació en Omegna, Piamonte (Italia), en 1920. Participó activamente en el debate pedagógico educativo y contribuyó a renovar en profundidad la literatura infantil, con temas nuevos, aportando humor y fantasía sin caer en pedanterías ni moralismos. Recibió el Premio Andersen en 1970. Falleció en Roma en 1981.
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión