"Lautor conversa sobretot amb dos personatges ficticis,
Max (de cognom Carnap, en record dun filòsof remarcable)
i Odile, però es passa lestona parlant també
directament amb...
Leer descripción completa
18,00€
Disponibilidad alta
Información
Descripción
"Lautor conversa sobretot amb dos personatges ficticis,
Max (de cognom Carnap, en record dun filòsof remarcable)
i Odile, però es passa lestona parlant també
directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa
esquitxos didees, fa molt més que això: ens posa davant
el mirall i ens mostra la tensió constant entre la
nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada
intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa. De fet,
hi haurà pàgines que ens ajudaran a emocionar-nos i a
descobrir lestupidesa de la nostra intel·ligència. El llibre
ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos
preguntes sobre qualsevol questió. Joan Fuster deia admirativament
que Bertrand Russell no era un filòsof sinó
un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixarà indiferent
el lector. Quan lacabi de llegir potser sabrà i creurà
menys coses, però estic segur que serà una mica més
savi" (Josep M. Terricabras).
Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, 1935). Doctor en ciències físiques per les Universitats de Barcelona i de París–Sorbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Medalla Narcís Monturiol 2004 i Creu de Sant Jordi 2008, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1960 ha treballat en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França, on va ser director de recerca entre el 1977 i 1990. També ha estat professor i investigador en el Parc Científic de la Universitat de Barcelona. Ha investigat en els camps de la física nuclear experimental de les altes energies, la síntesi de nous semiconductors per a l’optoelectrònica i l’energia fotovoltaica i aplicacions. Ha dirigit nou programes de recerca de la Comissió Europea. A més de nombrosos treballs científics, destaca la publicació en llengua catalana del Diccionari de la Ciència i Tecnologia Nuclears, Edicions 62, 1979, i d’obres de caràcter literari com Micmac, Edicions de la Magrana, 1993, El Cafè Metropol, Edicions de la Magrana, 1999, Premi de Literatura Científica 1999 de la Fundació Catalana per a la Recerca, i Max i Odile, raó i passió, Pagès editors, 2014.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión