Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s'hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants de...
Leer descripción completa
14,00€
Disponibilidad alta
Información
Descripción
Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s'hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l'encegament i l'arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.
Eurípides (Salamina, 480 - 406 a.C.) es, con Esquilo y Sófocles, uno de los tres grandes poetas trágicos de la antigüedad griega. Reformó la estructura de la tragedia tradicional ática acercando al espectador las motivaciones más íntimas, casi se diría psicológicas, que mueven a sus personajes. Se estima que escribió más de noventa tragedias, pero solo nos han llegado diecinueve, entre la que sobresalen Medea, Hipólito, Electra, Las troyanas, Orestes y Las bacantes.
(Palma) es va llicenciar en Psicologia i Filologia Grega a la Universitat de Barcelona. Com a catedràtica de Grec de Batxillerat, va exercir la docència fins al 2008, en què va passar a dedicar-se a l’escriptura i a la tra- ducció literària. És autora de tres llibres de poemes: La interrogació ver- mella (2003), L’ocell rebel (2007) i Runes (2015). També ha publicat el llibre d’assaig Robert Graves i el món clàs- sic (2006), que va obtenir el Premi Ciutat de Palma 2007 de Crítica Literària. Com a traductora del grec clàssic al català, ha publicat versions de poesia: Poemes lírics de la Grècia antiga (1999); Cants, de Safo (2006); Himnes homèrics (2009) i El iambe grec. A l’origen de la sàtira (2015); i de prosa: Contra el fet de menjar carn, de Plutarc (2010), i Judici a una meuca (Contra Neera), d’Apol·lodor (2016). Ha participat en el projecte de traducció d’Eurípides de la Fundació Bernat Metge, amb Tragèdies III (Hipòlit-Andròmaca), Tragèdies V (Electra-Hèracles) i Orestes en Tragèdies VIII (2015-2021); també ha publicat dues tragèdies més d’Eurípides: Ifigenia a Àulida (2013) i Les bacants (2021). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes com S’Esclop, Lluc, Auriga, Superna, Aerides i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión