Els testimonis escrits i orals fan d?aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durant la guerra
Diuen que un poble que passa gana és un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, també el pa. Als mercats no hi havia arròs ni pasta de sopa; només es despatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en què guixes, naps i remolatxes també eren difícils de trobar. Va ser el moment de les garrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar allò que es destinava a farratge dels animals. I tot això, després d'hores i hores de cua. Qui més qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, la Generalitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser «La batalla de l'ou». Joan de Déu Domènech fa una crònica interessant i amena del panorama alimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins als menjadors populars, des de menjar gat fins a anar a pagès per bescanviar un cotxet de criatura per un sac de patates. L'atenció als testimonis escrits i orals fa d'aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durant la guerra.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión