Després de trencar una llarga relació en un hotel dAlacant, el Llull
caurà en una espiral que lobligarà a plantejar-se el sentit de la vida
que lenvolta. Però, sobretot, a val...
Leer descripción completa
19,00€
Disponibilidad media
Información
Descripción
Després de trencar una llarga relació en un hotel dAlacant, el Llull
caurà en una espiral que lobligarà a plantejar-se el sentit de la vida
que lenvolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què sha
sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, lactivista
social que senfronta als seus traumes amb fugides endavant; lEldar,
el guitarrista dorigen bosnià que es guanya la vida en una funerària;
i la poesia, larma amb què el Llull dispara contra els seus
fantasmes.
Amb la sensibilitat i lhabilitat que el caracteritza, Roc Casagran,
una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix
en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa,
datracció i prohibició, dautenticitat i desconcert. Un laberint afectiu
embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més
íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que
tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.
Roc Casagran Casañas (Sabadell, 1980) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i treballa de professor de llengua i literatura catalana a secundària. Va ser membre del consell de redacció de la revista sociocultural Ordint la Trama durant els vuit anys de la seva existència (2001-2009) i de tant en tant fa recitals de poesia arreu del país.És l'autor de la novel·la Austràlia (Columna, Premi Pin i Soler 2007) i coautor juntament amb Oleguer Presas de Camí d'Ítaca (Mina, 2006). També va participar a l'antologia Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010). Ha publicat els poemaris Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot, 2001), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, 2005) i Trènnicament trenificats (2005) i ben aviat veurà la llum el poemari L'ombra queixalada (Premi Parc Taulí 2010).Cada quinze dies escriu un article al seu bloc (http://in.directe.cat/roc-casagran) i piula sovint al Twitter (@roccasagran).
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión