Aleksandr Serguéievitx Puixkin Moscou, 1799 - Sant Petersburg, 1837 És considerat com el pare de les lletres russes, aquell qui va descriure i expressar per primera vegada d’una manera autèntica i profunda l’essència nacional russa. Totes les seves obres –la poesia lírica, el teatre, el poema narratiu, el relat, la novel·la curta–, així com els temes tractats i els personatges, es van convertir en els models que van seguir i desenvolupar els grans autors clàssics del segle XIX. Entre les seves obres, destaquen Eugeni Oneguin, Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin, La dama de Pique i La filla del capità. Patí exili per causa d’unes poesies romàntiques de caire revolucionari, tot i que no va ser mai un activista polític. Però, de caràcter rebel, enamoradís, juganer i crític, fou un personatge incòmode per a les autoritats, que el vigilaren sempre de prop. Arribat a la trentena, es casà amb una noia molt jove i bellíssima, que cridà l’atenció del tsar i d’un militar francès que li feu la cort. La insistència d’aquest i les murmuracions dels cortesans van empènyer Puixkin a reptar-lo en duel, en el qual va ser ferit de mort. Edicions Cal·lígraf ha publicat les seves obres El genet de bronze, Mozart i Salieri i les Petites tragèdies i La Gabrielíada (totes elles amb traducció i textos d'Helena Vidal).
Carmen Bravo-Villasante (Madrid, 1918-1994). Escritora, profesora, filóloga, biógrafa, traductora, bibliófila y pionera en el estudio universitario de la literatura infantil. Se doctoró en Filosofía y Letras en Madrid tras especializarse en Filología Moderna. Su actividad literaria fue incansable y dictó conferencias, escribió libros y artículos, tradujo poemas y cuentos, publicó antologías, rescató obras olvidadas y se relacionó con el mundo cultural de España, Europa y América, asistiendo a los congresos y a numerosas ferias del libro. Se interesó por la Historia de la literatura infantil y juvenil, y formó una impresionante biblioteca especializada. Recibió premios y distinciones nacionales e internacionales, el Aedos de Biografía (1956), el Nacional de Traducción Fray Luis de León (1975), el premio Amade (1977), la Medalla de Bratislava en la Bienal de Arte y la del Año Internacional del Libro y el Nacional de Investigación en Literatura Infantil (1980). Fue candidata a la Real Academia Española y miembro muy activo del Ateneo de Madrid y de diversas asociaciones nacionales e internacionales.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión