El coet espacial, visionaris, projectes pioners i astronàutica
El coet espacial, visionaris, projectes pioners i astronàutica

El coet espacial, visionaris, projectes pioners i astronàutica

Carreras Planells, Ramon

Editorial:
Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica
ISBN:
978-84-7653-748-0
El coet és, d'una banda, el motor tèrmic més antic d'entre els enginyats pels humans i, de l'altra, l'únic que ha possibilitat que l'astronàutica esdevingués una realitat, ara fa p... Más información
Materias:
Ciencia espacial
Editorial:
Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica
Colección:
Hyperion
Encuadernación:
Libro electrónico
País de publicación :
España
Idioma de publicación :
Catalán
ISBN:
978-84-7653-748-0
EAN:
9788476537480
Nº páginas:
206
Fecha publicación :
10-04-2012
Disponible en 0 librerías

Dónde encontrar "El coet espacial, visionaris, projectes pioners i astronàutica"

Stock en librería
Disponible en 2-3 Días

Disponible en 0 librerías

    Sinopsis

    Sinopsis de: "El coet espacial, visionaris, projectes pioners i astronàutica"

    El coet és, d'una banda, el motor tèrmic més antic d'entre els enginyats pels humans i, de l'altra, l'únic que ha possibilitat que l'astronàutica esdevingués una realitat, ara fa poc més de cinquanta anys. Aquesta petita obra és una introducció a la gènesi i al principi operatiu dels coets espacials, ginys que han esdevingut els únics capaços d'impulsar vehicles molt més enllà de la Terra. Aquests vehicles no tan sols han permès l'exploració directa de planetes i satèl·lits del sistema solar, sinó que també han estat elements necessaris en tota una sèrie d'aplicacions tecnològiques que, per la seva quotidianitat, sovint oblidem que no haurien estat possibles sense els coets, ja que se sustenten en els satèl·lits artificials col·locats en òrbita amb aquest tipus de propulsor: les telecomunicacions i les xarxes socials globals, el GPS i d'altres ajuts a la navegació, les imatges meteorològiques, la cartografia, etc. El coet mereixia una monografia que permetés copsar-ne el passat, el present i el futur. Ramon Carreras (Barcelona 1942) és llicenciat i doctor en Ciències Químiques per la UB, i catedràtic d'universitat de l'Àrea de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, institució on ha exercit la docència i la recerca a tots els nivells. Està assignat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) on, des de l'any 1965, és professor de l'àmbit dels motors de combustió interna. És membre fundador del Grup de Propulsió Coet de l'ETSEIAT als anys seixanta. La seva dedicació documentada com a afeccionat als temes espacials es remunta al seu ingrés com a membre titular de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) l'any 1959. Posteriorment, ja en l'àmbit professional, fou reconegut com a Associate Fellow de l'American Institute of Aeronautics and Astronautics (1970) i també com a membre de la societat homònima alemanya Deutsche Gesellschaft für Luft- und Raumfahrt (DGLR) (1980). Fou el redactor de les entrades corresponents a cosmonàutica a la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana i és membre fundador de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).

    Índice

    Introducció 1. L'astronàutica 1. Astronàutica. Qui va idear el nom? 2. L'astronàutica: de la idea a la realitat 3. La idea i la inquietud de navegar més enllà de la Terra 4. El coneixement del nostre entorn (aeronomia, astronomia) 5. On comenca 'l'espai'? 2. Els mitjans per enlairar-se i el desenvolupament dfun vehicle adient 1. L'antiguitat 2. Volant amb aus portadores 3. Viatges en somnis 4. Viatges amb globus 5. Viatges a la Lluna amb un obus disparat amb un canó 6. Altres procediments de llancament: fones gegants, volcans, tunels dfacceleració 7. El coet lunar accidental d'en Cyrano de Bergerac 8. El coet espacial: la fantasia abans que la realitat Una novel.la russa amb viatge a Mart: Aelita (1922) Més ficció: els materials antigravitatoris 9. El satèl.lit artificial a la ficció 10. Altres mons, no habitats o si: d'un extrem a lfaltre 3. La transició de la ficció a la realitat 1. El coet com a propulsor d’un vehicle aeri tripulat Nikolai Kibalchich (1853-1881) Federico Gómez Arias (1828-1900) 2. Coets espacials conceptuals Hermann Ganswindt (1856-1934) Ferdinand Ferber (1862-1909) Victor Coissac (1867-1941) 3. Els pares de l’astronàutica Konstantin E. Tsiolkovski (1857-1935) Robert Esnault-Pelterie (1881-1957) Robert H. Goddard (1882-1945) Hermann Oberth (1894 -1989) 4. Altres personatges que influïren en el desenvolupament de l’astronàutica i els coets Òrbites i trajectòries Guido von Pirquet (1880-1966) Walter Hohmann (1880-1945) Ari Sternfeld (1905-1980) 5. El paper de les associacions «astronàutiques» 6. Els divulgadors Els divulgadors alemanys Els divulgadors russos 4. El coet espacial 1. L’equació fonamental de l’astronàutica i les virtuts i limitacions del coet 2. Possibilitats i limitacions del coet 3. Antecedents històrics dels coets moderns 4. Els altres pioners de la coeteria Franz von Hoefft (1882-1954) Rudolf Nebel (1894-1978) Johannes Winkler (1897-1947) Alexander Scherschevski Friedrich Zander (1887-1933) Luigi Gussalli (1885-1950) i Gaetano Arturo Crocco (1877-1968) Josef Stemmer (1914-1995) Eugen Sänger (1905-1964) 5. Primers vols de coets amb propulsants líquids 6. El principi operatiu del coet 7. Tipus de coets tèrmics 5. Els orÍgens dels coets moderns 1. La guerra impulsa el desenvolupament del coet: Wernher von Braun, de la Raketenflugplatz a Peenemünde, la V2 2. Wernher von Braun als Estats Units, la postguerra i les portes de la viabilitat del coet espacial 3. El desenvolupament dels coets líquids als Estats Units 4. L’anònim gran constructor rus: Serguei P. Koroliov (1907-1966) 6. Propergols i característiques d'actuació dels coets 1. El coet més antic i senzill i encara actual: coet de propergol sòlid 2. La balística interna del coet de propergol sòlid 3. Els coets de propergols líquids 4. La qualitat d’actuació d’un coet químic 5. La relació de masses R del coet 6. Criteris d’avaluació de l’actuació del propulsor coet Empenta, impuls total, impuls específic i velocitat d’ejecció 7. La termodinàmica del coet 1. La predicció de la velocitat d’ejecció i de l’impuls específic 2. Possibilitats i limitacions dels coets químics: conversió de l’energia química en energia cinètica 3. Les toveres Adaptació de la tovera Refrigeració de la tovera i la cambra 4. El coet nuclear tèrmic: més enllà de la propulsió química Antecedents històrics Principi operatiu del coet nuclear-tèrmic: tecnologia i limitacions Els coets de fusió nuclear 5. La propulsió nuclear per polsos 6. El coet nuclear elèctric 7. La propulsió elèctrica 8. Els coets electromagnètics 8. Els coets espacials llançadors 1. Una primera seleccio de coets espacials llancadors Delta (EUA) Titan IV (EUA) Atlas (EUA) Ariane (UE) Vega (UE - Italia) Proton (Russia) Soyuz (Russia) Coets dfaltres estats 2. LfáSpace Shuttleâ de lfSpace Transportation System (STS) (EUA) 3. El projecte Ares (EUA) 4. Un coet històric: el Saturn V 9. Els satèl·lits artificials 1. El primer satèl.lit artificial 2. Òrbites i trajectories espacials. Anàlisi de la missió 3. L'òrbita terrestre més simple: l¿'òrbita circular 4. L'òrbita el.líiptica 5. Les exigències orbitals: un parell de precisions 6. Tipus de satèl.lits artificials segons la seva utilitat Satèl.lits per a la recerca científica Satèl.lits per a l'observació de la Terra Satèl.lits meteorològics Satèl.lits de telecomunicacions Satèl.lits per al posicionament global Satèl.lits per a aplicacions militars 7. Estacions espacials solars energètiques 8. El satèl.lit artificial tripulat 9. Estacions espacials orbitals 10. Més enlla de la Terra: exploracions lunars i planetàries 1. Exploracions lunars no tripulades 2. L'arribada de l'home a la Lluna 3. Missions planetàries 4. L'exploració automàtica dels planetes i altres cossos del sistema solar Missions a Mercuri Missions a Venus Missions a Mart Missions als grans planetes: Jupiter, Saturn Urà i Neptú Missions a Plutó i al cinturó de Kuiper Missio a cometes i asteroides 5. Viatges interestel.lars: una utopia? 11. L'astronàutica a les arts. Pintura, música, poesia 1. Il.lustracions i astronàutica 2. Cinema i astronàutica 3. Música i astronàutica 4. Poesia i astronàutica Algunes fonts per saber-ne més Llibres Cursos en línia Pàgines de la xarxa Vídeos

    Más sobre

    Carreras Planells, Ramon

    Información sobre el autor no disponible


    Más títulos de Carreras Planells, Ramon
    Los lectores opinan

    Valoraciones y comentarios

    No hay comentarios, sé el primero en comentar

    Añadir comentario
    También te puede interesar

    Libros relacionados