Arnau de Vilanova és una de les figures més rellevants de la medicina, la filosofia i la teologia medievals a Europa. A part de la seva tasca com a metge de la cort, Arnau de Vilanova exercí una influent tasca acadèmica a Montpeller i d'ell conservem una extensa obra. Fou un dels primers crítics de la cristiandat medieval i promogué una reforma profunda de l'Església i la societat d'acord amb els ideals dels «espirituals».D'entre els temes que el van ocupar, el de l'amor ocupa un lloc preeminent i arrela tant en l'àmbit de la medicina com en el de la teologia. Com a metge i com a teòleg, Arnau de Vilanova investiga les causes i les formes de l'amor cortès, trobadoresc, i n'analitza les facetes malaltisses amb la intenció d'oferir-ne una teràpia; i el diferencia d'altres modes d'amor, com la caritas cristiana, que considera més humanitzadores. I això en relació amb les altres teories de l'amor vigents a l'edat mitjana.
Leer todo
Leer menos
Índice
PRESENTACIÓ I SUMARIINTRODUCCIÓCAPÍTOL PRIMER: ARNAU DE VILANOVA I LA SEVA ÈPOCA 1. Arnau de Vilanova, «medicus theologizans»2. Les Universitats3. Els moviments reformadorsCAPÍTOL SEGON. EL VOCABULARI I EL PROBLEMA DE L'AMOR A L'EDAT MITJANA 1. Vocabulari de l'amor2. El problema de l'amor a l'edat mitjana2.1. El plantejament del problema medieval de l'amor i la resposta segons Pierre Rousselot (1875-1915)2.2. La resposta segons Anders Nygren (1890-1978)2.3. La resposta segons Denis de Rougemont (1906-1985)2.4. Un problema afegit a l'estudi de l'amor a l'Edat Mitjana: unilateralitat metodològica
PRIMERA PART. L'AMOR HEROICUS I LA FIN'AMOR
CAPÍTOL PRIMER. LA FIN'AMOR1. Els trobadors i la fin'amor2. Les qualitats del fin'amant3. Fin'amor i «joi»4. L'amor en el De amore d'Andreu el Capellà5. La fin'amor i la medicinaApèndix. Cançó de Guillem de Cabestany
CAPÍTOL SEGON. ELS ACCIDENTIA ANIMI SEGONS L'SPECULUM MEDICINAE D'ARNAU DE VILANOVA1. L'Speculum medicinae2. El capítol «De accidentibus animi» de l'Speculum medicinae3. Dos punts de vista sobre els accidentia animi: la filosofia moral i la medicina4. Arnau de Vilanova i la tradició de la filosofia moral5. Arnau de Vilanova i els accidentia animi en el galenisme6. Les citacions d'Aristòtil7. La tradició mèdica àrab i el «nou Galè»
CAPÍTOL TERCER. L'AMOR HEROICUS EN ELS ESCRITS MÈDICS D'ARNAU DE VILANOVA1. El Tractatus de amore heroico i la malaltia d'amor1.1. Introducció1.2. Resum del contingut1.2.1. Capítol primer: descripció de l'amor heroicus1.2.2. Capítol segon: origen i causa de l'amor heroicus1.2.3. Capítol tercer: els símptomes de l'amor heroicus1.2.4. Capítol quart: el tractament de l'amor heroicus2. El De parte operativa2.1. Introducció2.2. «Amor heroicus» o «heroys»3. Conclusions3.1. Del «De amore heroico» al «De parte operativa»: les diferències3.2. El procés psicològic de l'«amor heroicus»3.3. L'«amor heroicus», temor i tristesa3.4. Arnau de Vilanova en la tradició de la malaltia d'amor3.5. L' l'«amor heroicus»: «medicalització» de l'amor cortès?Apèndix. Quadre comparatiu entre la fin'amor segons Andreu el Capellà i de l'amor heroicus segons Arnau de Vilanova
SEGONA PART. L'AMOR FINA I COMPLIDA EN L'AD PRIORISSAM, VEL DE CARITATE D'ARNAU DE VILANOVA
CAPÍTOL PRIMER. L'AD PRIORISSAM, VEL DE CARITATE: QÜESTIONS GENERALS I EL CONCEPTE DE CARITAS1. Manuscrits, edicions i estudis2. El títol 3. Elements de datació de crítica externa4. La destinatària, el tractat i llur origen5. Parèntesi: l'amor (caritas) a Déu i al proïsme en l'Alphabetum catholicorum6. Esquema-resum del contingut7. Autoritats citades8. Què és la caritas. Resum i recapitulació9. Reconsideració de la caritas10. La caritat i els animi accidentia11. El lloc de la caritat en la vida espiritual12. La sentència condemanatòria de Tarragona i l'Ad priorissam...
CAPÍTOL SEGON. LA CARITAS I L'AMOR HEROICUS: ANALOGIA 1. L'origen de l'«amor heroicus» i de la caritat: corrupta scientiatio i amor de Jesucrist fins a la mort per a salvar tota la humanitat2. Amor heroicus i caritat: un mateix procés psicològic?3. Els signa de l'amor heroicus i els signa de la caritat4. La caritat, una possible alternativa a l'amor heroicus?
CAPÍTOL TERCER. LA DOCTRINA ARNALDIANA DE LA CARITAS EN LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I TEOLÒGICA MEDIEVAL1. Introducció2. Les fonts citades3. Influències d'Agustí d'Hipona i de Pere Llombard en la definició arnaldiana de la caritas de l'Alphabetum catholicorum4. Semblances de la «solució arnaldiana al problema de l'amor» de l'Alphabetum catholicorum i de la «solució tomista»5. La tradició cistercenca de l'amor5.1. Centralitat de l'amor. Record de la passió de Jesucrist5.2 Els quatre graus de l'amor de Bernat de Claresvalls. Exclusivitat de l'amor5.3. Les tres etapes espirituals de Guillem de Saint-Thierry: animal, racional, espiritual5.4. La imitació de Jesucrist de Guerric d'Igny. Esdevenir un Crist6. Els victorins. Ricard de Sant Víctor i la bipolaritat de l'amor7. Els franciscans7.1. L'amor a Jesucrist, segons Bonaventura de Bagnoregio7.2. La identificació amb els sentiments de Jesucrist, segons Pèire Joan. Perspectiva escatològica8. Un rerefons càtar?9. La novetat arnaldianaApèndix. Quadre comparatiu dels quatre graus d'amor segons Ricard de Sant Víctor
CAPÍTOL QUART. LA CARITAS, AUTÈNTICA AMOR FINA I COMPLIDA 1. Ressonàncies trobadoresques menors2. Fin'amor i amor fina e complida3. Un conflicte entre amor fina e complida i fin'amor?4. La força de la metàfora
EPÍLEG
BIBLIOGRAFIA CITADA
Leer todo
Leer menos
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión