16 títulos para "El Gos Pigall"

La plaça salvatge

Tranströmer, Tomas / El Gos Pigall

I cada imatge abstracta del món és tan impossible com el dibuix d’una tempesta. La poesia de Tomas Tranströmer naix d´una tensió constant entre la llum i la fosca, d’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en l’home. A través d’una poètica rica en imatges, molt a prop d...

El cigne cec

Sala Valldaura, Josep Maria / El Gos Pigall

Els versos són el fruit d’una conversa tan real com imaginada, tan culturalment germinada com naturalment collida. En El cigne cec, el poeta modula la veu i ajusta els registres després d’haver escoltat la literatura i el món: diàlegs apòcrifs amb tot i amb tots. Monodialogant-hi, com diria Unamuno....

L'arc de la mirada

Defez, Antoni / El Gos Pigall

L’arc de la mirada, camp visual, perspectiva, l’horitzó vital... El món com ens el vam trobar, el món com allò que hi fem i que no arribem a fer... La vida, el món de la vida. Sí, la vida i el món que són el mateix. I tot això parant atenció també al llenguatge, als gestos, a les paraules. Perquè vi...

Després del tacte

Roig i Pi, Jordi / El Gos Pigall

Després del tacte neix amb la ferma voluntat de posar ordre als sentiments del passat. Un passat vulnerable que, amb el tems, s’ha convertit en veritat. L’autor, fa un exercici d’interiorització per palpar amb el ulls, escoltar amb el nas i dir en versos el detall de cada ferida i de cada ditada. En...

Al ras

Calvo i Guardiola, Lluís / El Gos Pigall

Al ras és un cant a favor de la dissidència del poeta i de la seva individualitat, des de l’expressió d’un llenguatge singular que no ha de témer habitar les paraules de la intempèrie. En aquest llibre, la mort, l’oblit i l’amor se succeeixen enmig d’una imatgeria que esclata en escenaris inquietant...

La dansa de les hores

Ferrer, Antoni / El Gos Pigall

La dansa. La cristalització en la fluència. Com rentar tessel.les, instants mig embruixats al fons viscuts dels dies, i mirar-les al sol per si ens enlluernaven perdurables, una hora, contra el corrent ombrívol. Una hora viva, que emergeix des de l'ahir i s'alça i dansa avui, i s'acompleix en el som...

Mala memòria

Archilés i Cardona, Ferran / Figuerola i Lamata, Jesúsdir. / El Gos Pigall

Mala memòria és un recull de poemes sobre el pas dels dies i el pes del desig. A partir d’un seguit d’experiències estètiques i de la contemplació del temps que passa, els versos d’aquest llibre tracten d’indagar en els significats que deixen les seues traces i a les que anomenem memòria. Una memòri...

Solatge

Pérez Montaner, Jaume / El Gos Pigall

El que el vent i la pluja ens ha deixat, com la roca, com l’arbre, fidels al lloc on són, com el tarquim o el fang, com un grapat de pols, tot allò que és tan nostre. Ara comença el poema: solatge.

Jardí clos

Campos Cruañes, Joan Baptista / El Gos Pigall

Jardí clos parla d’un exili, d’un exili interior, voluntari. Aïllat de tots, envoltat per la tanca d’un jardí, el poeta contempla el món. Ix a prendre el primer i últim baf d’aire del dia. Des d’aquesta talaia privilegiada reflexiona sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre la memòria...

Llibre dels adéus

Robles Gómez, Isabel / El Gos Pigall

Llibre dels adéus, en tant que recompte d’experiències personals i poètiques, destria sensacions, somnis i valors q val la pena retenir o abandonar. El comiat definitiu, amb la seua càrrega afectiva, la reflexió pausada o la rebel·lia còmplice, s’esdevé una forma d’alliberament... I, com a contrapun...

La mordassa

Garcia Grau, Manel / El Gos Pigall

Manel Garcia Grau ha escrit un llibre clar, contundent, un llibre de posicionament moral i polític, un llibre antisistema que defuig també la sistematització del pensament: Manel Garcia Grau no pretén actuar aquí com un filòsof ni com un ideòleg, sinó com un ciutadà, un home que se sap dotat de para...

Terra Cansada

Pàmias i Grau, Jordi / El Gos Pigall

Terra cansada reflecteix tota l’experiència d’una vida: la contemplació del món que ens envolta, el delit amorós, la consciència del pas del temps, que duu a la vellesa i a la mort. En tot moment, Jordi Pàmias evita la monotonia i la feixuguesa dels tòpics. El llenguatge és viu i fresc, d’una sonori...